La convivència amb un fill amb síndrome d’Asperger

El fill de l’Anna està diagnosticat amb la síndrome d’Asperger, un tipus d’autisme. A la llar d’infants van començar a detectar que el seu desenvolupament no era el mateix que el de la resta de nens i nenes. Però, fins que no van acudir a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona no va rebre diagnòstic. Fins als sis anys, ha estat usuari del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

Ara, han d’acudir a una granja escola de Torà, a la Segarra, on, amb equinoteràpia afavoreixen el seu desenvolupament. És una més de les que han fet fins ara, començant per la psicomotricitat, treballant a partir del dibuix o del contacte amb els gossos, entre moltes d’altres. Tot plegat, havent-ho de finançar amb els seus propis recursos.

L’Anna creu que en el seu cas encara han estat de sort, tenint en compte, diu, que molts casos no es diagnostiquen fins a l’adolescència. Creu que falta molt camí per recórrer en molts àmbits, com ara l’escolar, i considera que cal més formació sobre aquesta patologia, ja que, gràcies a la seva dedicació, han pogut evitar que el seu fill hagi de prendre medicació.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.